La sessió va ser presentada pels membres de FF CINEMA, qui van esmentar algunes similituds del realitzador japonés Akira Kurosawa amb Stanley Kubrick, el director de Barry Lyndon, projectada per FF CINEMA en la sessió anterior: el perfeccionisme en el rodatge portat fins a extrems que incomodaven els seus equips, la importància de la estimulació visual que impacta en els espectadors més que el diàleg i en el cas concret dels dos films Ikiru i Barry Lyndon l’utilització del distanciament i la perspectiva per evitar que la identificació del espectador amb els protagonistes bloquegi la nostra capacitat de reflexió. Tambés es van esmentar algunes de les tècniques utilitzades per Kurosawa com l’ús de diverses càmeras, el rodatge amb teleobjectiu per influenciar el mínim el treball dels actors i la utilització del elements metereològics com la neu de l’escena del Sr Watanabe gronxant-se en el parc infantil.
En el col·loqui alguns assistents van polemitzar sobre si l’ambient de l’Ajuntament de Toquio, completament burocratitzat i distanciat de les necessitats reals dels ciutadans que mostra el film és comparable o no al de l’Ajuntament de Barcelona actual que encara les eleccions municipals del proper diumenge. Es va parlar també de l’actitud existencialista del Sr Watanabe, el protagonista de Ikiru, qui emprèn una recerca del sentit de la vida només quan és conscient de la seva mort imminent i s’adona de que el pitjor no és que hagi de morir aviat sinò que el pitjor és que ell mai ha viscut fins aleshores.