El divendres 16 de novembre es va projectar la pel·lícula I MOSTRI de Dino Risi filmada l’any 1963. La sessió va ser presentada per Francesco Tavolaro , col·laborador del Centro di Studi sul Cinema Italiano de Barcelona.
Francesco va iniciar la presentació situant el context històric del film : El boom econòmic de principis dels 60, després del feixisme a Itàlia, desenvolupa una nova societat industrial sorgida de les zones agrícoles. Aquesta societat del “600” es la que el director Dino Risi ( Autor de “ La Escapada) concentra en els 20 episodis que desenvolupa la pel·lícula- situats a Roma- on no deixa cap dels estament socials sense la seva crítica. Destacant, baix el seu punt de vista, els episodis sobre l´educació dels fills, la compra del primer “600”, l´opi del poble ( La TV), l’Església que es contempla a si mateixa, i, com cloenda, l´episodi de la boxa.
Segueix comentant Francesco, que aquesta societat no deixa de ser llunyana , cosina-germana de la nostra, desenvolupada també a les ciutats industrials a principis dels 70.
Després de la projecció, el col·loqui es va obrir amb una nova intervenció del presentador destacant el guió dels diferents episodis, obra del mateix Dino Risi, i Ettore Scola ( Autor de Splendor), assenyalant el seu estil inspirat en el “neorealisme italià” anterior i segueix fent èmfasis en la genial interpretació de la majoria d´esketchos dels actors Vittorio Gassman i Ugo Tognazzi, que omplen tota la pantalla amb la caricatura de tot tipus de personatges socials (Monstres ¡¡).
Els comentaris del públic, durant el col·loqui, confirmaven l´ actualització de les històries però, es criticava del director que quasi totes les presenta “negatives” ,malgrat el seu caràcter àcid/humorístic, doncs no dóna esperances de sortida al cinisme, aprofitats, corruptes, respecte, en definitiva la pèrdua de valors …. Una excepció es l’esquetx de la boxa on al final sí que es perfila una llum a la comprensió i solidaritat.
Una altra intervenció destaca la qualitat de la fotografia en blanc i negre , que dóna intensitat als diàlegs, així com a la realització ( exemple de la boxa que en poca gent i gran moviment de càmera presenta una escena molt realista de la seva duresa
