La projecció del documental Ciutat Morta va ser presentada per el Xapo Ortega, qui juntament amb el Xavier Artigues va dirigir el film. En el col·loqui va parlar dels antecedents que varen portar a la situació a la ciutat de Barcelona que va fer possible els fets explicats en el documental esdevinguts l’any 2006. En concret es va referir a l’Ordenança de Civisme aprovada uns anys abans, amb la qual es va dissenyar una estratègia de criminalització de tot allò que no quadrava amb el model de ciutat venuda al turisme on els espais públics han estat privatitzats de mica en mica. Va ser llavors quan la paraula okupa, que fins aquell moment havia tingut connotacions més aviat positives provinents sobretot del moviment squatter alemany, es va assimilar a antisistema. Però aquesta estratègia es dirigia no només contra l’estètica okupa sinó també contra totes aquelles maneres de vestir i actuar que es consideraven diferents del model promogut per la ciutat, tal com s’explica en el film, amb les conseqüències tràgiques que això va tenir per la Patricia Heras.
Alguns dels assistents es van manifestar impressionats pels fets relatats en el documental i van destacar el rigor del plantejament i dels continguts, els quals, tal com va subratllar el Xapo Ortega, estan en la seva totalitat absolutament contrastats.
El Xapo va explicar també com varen utilitzar algunes imatges gravades durant l’acampada del 15M a la plaça de Catalunya, abans inclús de l’inici del projecte del documental, en les quals apareix un dels guàrdies urbans torturadors implicats en els fets explicats en el film. També va explicar, responent a una pregunta, la impossibilitat de trobar imatges d’alguns dels altres implicats, com la jutgessa i l’altre guàrdia que posteriorment va ser condemnat per tortures en un altre cas esdevingut uns anys després. Tots dos policies estan a punt d’obtenir l’indult en un episodi més de la impunitat amb la qual s’han resolt la majoria de casos similars en el nostre país.