La sessió va ser presentada per la Laia Manresa, directora del documental Morir de dia. Es va mostrar molt contenta de projectar el film en el Casal del seu antic barri, on va viure molts anys, i vaesmentar algunes de les persones importants en la seva vida a qui va retrobar entre els assistents a la projecció. Va dir que Morir de dia havia estat un projecte d
el Joaquim Jordà, qui no va poder dur-lo a terme a causa de la seva mort l’any 2006. Llavors la Laia i el Sergi Dies van reprendre el que fins aleshores no era més que una idea, enfocant el tema de l’entrada de l’heroïna a Barcelona a través de quatre personatges ben diferenciats que van morir directament o indirectament a causa del cavall. Van recollir una valuosa munió de material d’arxiu de l’època i dels personatges principals i la van complementar amb les intervencions de testimonis, amics i familiars, llegint els textos dels protagonistes i expressant les seves opinions. En el col·loqui alguns dels assistents van felicitar a la Laia per la qualitat del film. Es va esmentar especialment el tema del so, molt ben reeixit, contrastant de vegades amb la deficient qualitat d’algunes imatges d’arxiu corresponents a la primera època del vídeo gravat in situ, les quals són pitjors que les imatges en suport cel·luloide gravades pel Joaquim Jordà a Formentera anys abans. També es va esmentar per part d’alguns assistents que van viure l’època descrita en el film el sentiment de desfeta que perdura en la memòria dels qui, com els protagonistes del film, van viure una il·lusió de trencament radical amb l’ordre establert i es van veure arrossegats per l’estafa de la transició deixant en el camí nombrosos danys col·laterals.