La pel·lícula Ararat d’Atom Egoyan va ser presentada per l’Esther Saez i Sagarra, professora d’Història de l’Art, qui va explicar l’abast del genocidi armeni que va tenir lloc a Turquia l’any 1915. Va destacar el fet que les minories de religió cristiana presents a Anatòlia durant molts segles, van ser eliminades en gran part durant la segona meitat del segle 19 i la primera del 20. En el context de la primera guerra mundial, després de l’enfonsament de la dominació turca d’Europa Central, el règim dels Joves Turcs, el qual s’havia posicionat al costat dels alemanys contra els russos, francesos i anglesos, va acusar els armenis de connivència amb l’enemic rus i va desenvolupar un procès de deportació i aniquilació que va acabar amb més d’un milió de morts i diversos centenars de milers de deportats. Aquest fets han estat sistemàticament negats per l’estat turc fins avui.
L’Esther va explicar també alguns detalls de la vida del pintor armeni Arshile Gorki, sobrevivent del genocidi, qui apareix en el film d’Egoyan com un personatge del film rodat per Edwan Saroyan (Charles Aznavour) –cinema dins del cinema- el rodatge del qual és el fil conductor de la pel·lícula d’Egoyan. Va subratllar sobretot la importància de l’obra expressionista de Gorki en l’àmbit de l’avantguarda artística present a Nova York en els anys 30.
En el col·loqui es van comentar per part dels assistents alguns aspectes del nacionalisme armeni com causes addicionals del genocidi i es va aprofundir en l’anàlisi del personatge del film David, l’inspector de duanes qui en el seu darrer dia de feina abans de la jubilació manté una llarga conversa amb el jove Raffi, d’origen armeni, la qual li servirà per resoldre els seus problemes amb el seu fill.