Ascenseur pour l’échafaud va ser presentada com una pel·lícula innovadora en molts aspectes. És un film precursor de la nouvelle vague, rodat fora dels estudis, amb pel·lícula ultrasensible, molt nova per l’època, la qual va permetre filmar l’itinerari de Jeanne Moreau pels carrers de París utilitzant només l’enllumenat públic i el dels anuncis i aparadors. També la banda sonora, gravada per Miles Davis i un grup de músics de jazz francesos i nord-americans és enormement innovadora, pel fet de ser improvisada davant les imatges del film amb una tècnica d’escales modals que constitueix un punt d’inflexió en la carrera de Miles Davis. En el col·loqui es va comentar que el personatge de Jeanne Moreau és el més creïble de tots, degut potser a la gran interpretació de l’artista i al fet de que és l’únic que no existeix a la novel·la en la qual està basat el film i que per tant va ser creat pels guionistes especialment per ella. També es va esmentar que algunes escenes del film tenen una certa comicitat que ens fa riure, el que indicaria que la pel·lícula no ha envellit molt bé, com passa amb alguns dels films de la primera etapa de Louis Malle, a diferència de les d’altres autors de la nouvelle vague com Truffaut, Resnais o Godard.